Aquest cap de setmana, i havent-nos agafat el divendres de festa, varem tirar cap al Cap de Creus per passar tots els dies per allà dalt. Per no pujar directe i així evitar la “autopasta” tirem cap a Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i St. Feliu de Guíxols fent la famosa carretera on no crec que hi hagi un sol tram recte... tot i que la visibilitat no és el punt fort d’avui.
Des d’aquí agafem la carretera que ens porta cap a Palafrugell on aprofitem per dinar, que ja comença a ser hora. Per després desviar-nos una mica fins a Begur i Pals, pobles realment bonics. L’últim tram de la ruta el fem per carreteres interiors dels Aiguamolls de l’Empordà, acompanyats d’una fina pluja que ens permet arribar al bungalow sense mullar-nos gaire.
Vistes des de Pals, amb Torroella de Montgrí al fons i l’omnipresent castell al cap d’amunt de la muntanya. Vistes que més tard tindríem des de Roses, però des d’un altre punt de vista.
I més vistes, però ara cap a la Mar Mediterrània amb les Illes Medes al fons. La visibilitat segueix sense deixar-nos veure del tot clar l’horitzó...
Arribem a Roses, on teníem reservat aquest bungalow.
Dissabte 01.03.08
Ens aixequem d’hora, sense matinar gaire, per tirar per l’interior del Cap de Creus cap a la vessant sud del Rosselló, exactament a Collioure, poble visitat per molts de vosaltres.
Tot fent corbes en direcció França ens trobem amb aquest “mastodonte” que no deixa veure gaire més enllà que la seva part posterior, però no te pèrdua el “mural” que porta... sort que te carrosseria per posar-hi adhesius, perquè si portessin maletes com nosaltres els hi faltaria mooooolt d’espai...
Just quan el podem passar i poder gaudir de les corbes de nou, ens trobem la frontera... i clar, no puc passar per una frontera i no parar a fer la foto... no és propi de mi!!!
Primer un i després l’altre... el vent bufa prou fort com per no poder deixar la càmera enlloc.
Avui les vistes ja comencen a ser una mica millors, tot i que el plat fort vindrà el diumenge al Cap de Creus...
Vistes de la Costa Catalana, gairebé des del punt més proper a França.
Portbou, pos bueno... pos fale...
Després d’una estona més de carreteres de corbes, per fi arribem a Collioure... realment espectacular i molt recomanable. Com anècdota, podeu veure la barqueta que surt a la següent fotografia, es veu que deu estar allà per a això... perquè surt a les postals, als quadres que venen, als imants de les botigues de souvenirs, als... bé a tot arreu!!
Comencem a rutejar pels carrerons que encerclen el Chateau Royale, carrers i més carrers on no es pot parar de fer fotos...
Després de passejar durant una bona estona, decidim d’anar a veure la tomba del poeta modernista Antonio Machado (Sevilla, 26 de juliol de 1875 — Collioure, 22 de febrer de 1939), el qual va viure a Collioure durant el seu exili.
Antonio Machado ha escrit:Y cuando llegue el día del ultimo viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.
Seguim passejant pels carrers, a punt d’anar a agafar la moto. Se’ns fa tard i hem de tornar a Roses, on tenim el bungalow.
Tot caminant per anar a buscar la moto, que la teníem en un aparcament de pago (tot i que el francès que cobrava es va enrotllar i no ens va cobrar, MERCI), varem veure aquesta moto... cosa curiosa i més per a nosaltres que a Catalunya no se’n veuen.
Una vegada hem arribat a Roses, sortim a passejar i a gaudir de la posta de Sol i les vistes del passeig marítim des del port nàutic. No sense fer una visita i alguna foto als exteriors de la Ciutadella de Roses.
Diumenge 02.03.08
El diumenge el dediquem al Cap de Creus en si... aprofitant que fa un dia esplèndid i la visibilitat és fantàstica. Comencem per visitar uns dels dolmens que encara es mantenen en peu per aquests territoris.
Una vegada vist el monòlit de pedra, enfilem per les carreteres de la zona en direcció Cadaqués, poble que fins a finals del segle XIX no tenia comunicació directa amb la resta de la província i que va viure de cara al mar fins llavors.
Vista del port pesquer amb el poble pintat de blanc al fons i l’església Santa Maria presidint la fotografia.
Una vegada visitat Cadaqués, decidim acabar el cap de setmana visitant el Far del Cap de Creus, on podem estar tranquils sense gaire vent... cosa surrealista perquè ahir mateix tenien ventades de més de 140kms/h...
La nena... que gairebé no ha sortit en aquesta crònica...
Aquest punt em recorda una mica al Cabo de San Vicente, al sud de Portugal. On hi vaig estar aprofitant que varem baixar a la concentració de Faro.
Tot passejant pels voltants del Far, podem veure de prop i amb excursioneta de franc la Cova de s’Infern. Resulta ser una entrada d’aigua i vent entre les roques que produeix un soroll ensordidor, d’aquí el seu nom... aquest és el punt més a l’est de la peninsula.
Passem per sobre de la cova per poder gaudir de les vistes de mar obert, on tenim una vista clara de l’Illa Encalladora.
I ara una panoràmica de 180º, tot i que no m’ha acabat de sortir bé... serà que és la primera que faig??
Això s’acaba i hem d’enfilar cap a casa. No sense fer una petita parada a El Port de la Selva, poble pesquer i amb unes aigües que semblen una bassa d’oli.
Fins aquí aquest cap de setmana fantàstic, hem descobert una zona de Catalunya que desconeixia per complert, però molt recomanable i de ben segur que hi tornarem.
Fins aviat!
