Fa dies que degut a la feina i a la calor no faig cap sortida que mereixi obrir cap fil. Per lo tant em dedico a llegir TOTES les cròniques que aneu penjant i així, sense mourem de casa em transporteu a llocs preciosos i gaudeixo amb vosaltres de tot el que heu viscut.
Com que he obert algun fil i sé la feina que comporta, de veritat que agraeixo CADA UN DELS FILS OBERTS no només de rutes i viatge, sinó també el general ( on hi ha fils molt interessants i explicats duna manera molt accessible per tothom-cosa que jo agraeixo molt-), mecànica i accessoris( soc una negada i llegint fils estic aprenent un munt).
També he de dir que obro aquest fil AMB LA MES PROFUNDA DE LES MEVES HUMILTATS. Per a mi em suposarà un gran repte personal i fent aquest diari lo únic que vull demostrar es que UN REPTE tant important, es possible per tothom home o dona i que no cal ser un/a súper motera/o, només cal il•lusió , temps, una mica d´entreno i la vostre ajuda,es clar.
Creieu-me que si aconseguin arribar a LA FI DEL MON – USSUAIA , tots vosaltres hi arribareu dins els nostres pensament i els nostres cors.
Dit axó, començaré per el principi de la nostra aventura:
Va esser el dilluns que en Siono, Itaca i Espia varen fer la ruta de Cap a Cap. Em va fer il•lusió a acompanyar-los a la sortida i fer els primers kilòmetres plegats. A prop de Tortellà, ens varem parar per esmorzar plegats, allà jo els deixava i donava el relleu a n´el Espia ( Pasqual).
Com sempre, malgrat l’esmorzar va esser ràpid, no va faltar el got de llet en Cola Cao per en Siono , els bocates i les 0% per començar en bon peu un viatge que a hores d’ara tots ja coneixem. La tertúlia va ser curta, però l´Espia , tot parlant de viatges en moto ens va comentar... “ el que a mi m’agradaria seria anar a la Patagonia” on jo vaig comentar frívolament i en plan sobrat “ si tu hi vas i em vols.. jo vinc”.
I la cosa va quedar aquí. Als pocs minuts varen agafar la moto i els vaig desitjar un bon viatge.
Com que a hores d’ara la meva capacitat per liar-me on no em demanen es prou coneguda, vaig pensar....... Patagonia ????? ah Patagonia !!!!!!!!

Bueno si has anat a Fisterra ( la fí del món- a Espanya-) anar una mica més avall tampoc pasa res i el més important que vaig pensar, potser l´Espia ho ha dit per dir-ho i a la seva tornada ja no s´en enrecordarà.
A la sortida d´Osona vaig tornar a coincidir amb l´Espia i a l´hora de dinar ens varem assentar plegats i en varem tornar a parlar ....
Jo per temes de feina i personals marxar molts díes no m´ho puc permetre, així dons en un principi varem parlar de 15 díes, però l´Espia em va dir que entre el viatge, el jet lag, el cansanci i la ruta , millor un mes o un mínim de 3 setmanes.
Al cap d’uns dies vaig fer la Transpirinenca amb en Joan i després la sortida per L´Empordanet on vaig coincidir novament amb ell i amb dos grans ruteros de La Bisbal, en Julià i en Jordi.
Allà varem parlar d’anar a Turquia 15 díes – després de setmana Santa 2010- i l’idea em semblava millor que les tres setmanes a la Patagonia.
Per aquelles dades no tenia res clar... Turquia, Patagonia ?????
Vaig obrir un fil a bmw motos : http://www.bmwmotos.com/cgi-bin/yabb2/Y ... 49218597/0patagonia per si algú em podia informar i així ajudar-me a decidir.
Un dia entre setmana va venir a dinar a casa una amiga de la meva mare, la Maria Lluïsa, una Sra. Molt valenta i a la vegada una gran viatgera que fa poc es va quedar viuda i com la meva mare, viu dedicada als fills i a viatjar. Vaig aprofitar aquesta visita per decidir-me i ja anar per feina. Amb molta ma esquerra vaig demanar l´avènia familiar per estar 3 setmanes fora i marxar acompanyada a la fi del mon.
Tot seguit vaig parlar amb l´Espia i li vaig demanar per veure’ns , com que el tenia despistat entre Patagonia i Turquia, tot aprofitant el canvi de rodes de la 1200 varem esmorzar plegats i mirant-lo els ulls em vaig comprometre a la sortida de la PATAGONIA i 3 setmanes.
A partir d’ara anomenaré el meu company de ruta per el seu nom : Pasqual.
Tot seguit i després de superar la tremolor, els nervis, el yuyu de la decisió i ja amb les rodes noves vaig enfilar cap a casa. Al arribar a casa vaig fer la trucada a un de vosaltres, a qui sempre li explico en primera persona o bé el que he fet o tinc l´intenció de fer.
I a partir d’aquí va començar tot.
Os deixo una foto d´en Pascual i jo a la sortida de Berguedà reloaded

i també una foto del que ens espera allà

...... així que pogui escric une mica més