Avui tenia previst una sortida amb moto durant tot el dia.
Per diversos motius, he tornat a les 12 a casa i després del dinar he decidit agafar la KTM i per primera vegada prendre contacte amb les pistes del Baix Empordà.
Les sensacions han estat molt diverses:
La moto .-
1.- acostumada a la 800 gs i a la 1200 gs, agafar una 250 és com passar a conduir una histèrica a punt d'un atac de nervis, és a dir, el
soroll, l'infernal soroll que fa ja desperta al més mort.
2.- les
dimensions de la moto són molt menors i el pes també. En desocupat és molt fàcil de maniobrar.
3.-
l'altura continua sent un hándicap. Jo amido 1,73 i la veritat és que només arribo al sòl de puntetes.
4.- l'
embrague m'ha deixat la mà esquerra a punt de claudicar. Hauré d'ajustar-lo perquè al final de tant canviar em feia molt de mal.
Les pistes:
1.- quan només es conduïx per asfalt, el fet de tocar pistes imposa i IMPOSA MOLT.
2.- la sensació de conduir sobre pistes és relativament senzill. El meu únic problema ha estat que a l'agafar-li confiança cada vegada conduïa més i més depressa. He arribat a tenir por de mi mateixa.
3.- en rectes cap problema, però a l'arribar la corba??. No he frenat com he volgut i gairebé m´em vaig a menjar herba. Després vaig recordar un consell, si les rodes patinen, has de donar-li a l'accelerador i així ho vaig fer. Davant qualsevol improvist res de frenar, millor donar gas.
Total, després de dues hores d'entreno per primera vegada sobre pista, he arribat a casa totalment esgotada i ara toca descansar.
Dimarts tinc entreno-classe de enduro a Girona.
Si sobrevisc penjaré fotos.
Evidentment els meus comentaris són totalment personals i reals com la vida mateixa. Sé que arribar a Ushuaia em costarà moltíssim, però a falta d´ uns 80 dies i la meva tenacitat i constancia, espero aconseguir-lo.
Fins aviat.
